dia de tardor

Hi ha una immensitat de poemes que parlen d'aquesta mena de primavera capgirada i lenta, que es clou i amorteix les passes i els dies. Hi ha qui demana clemència (dos dies més de sud) i qui ensopega per poder arribar abans a l'hivern. Algú enyora els raigs de sol i als dies de vent, entremig de mil tres bufandes, va a la recerca de raigs per alenar una mica de vida. Per aquí ens agrada aquesta tristesa dolça de les tardes cada cop més escuetes perquè no tenim nits que envaeixen tota la llum diürna. Perquè les ombres més llargues sobre els camps de fulles, fan cruixir, a la intersecció amb els peus, records càlids i paraules llunyanes. Rilke va escriure sobre un dia de tardor:

HERBSTTAG

Herr: es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
und auf den Fluren laß die Winde los.

Befiehl den letzten Früchten voll zu sein;
gieb ihnen noch zwei südlichere Tage,
dränge sie zur Vollendung hin und jage
die letzte Süße in den schweren Wein.

Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.


aquí us el reciten (no té cap mena més d'atractiu que escoltar-ho en versió original).



i la traducció (versió) que en fa Joan Vinyoli

DIA DE TARDOR

Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l'estiu.
Projecta la teva ombra en els rellotges
de sol i deixa córrer els vents per les planures.

Als últims fruits ordena de ser plens;
dos dies més de sud dóna'ls encara,
constreny-los a perfer-se i que penetri
en el vi fort la suprema dolçor.

Qui ara no té casa, ja no la bastirà.
Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes
i per les avingudes vagarà inquiet
d'aquí d'allà, mentre les fulles giravolten.

e.e.cummings

l(a

le
af
fa

ll

s)
one
l

iness

la klaxon i el camí

Massa sovint fem allò tan típic d'enamorar-nos i preconitzar quelcom llunyà i exòtic reivindicant un bellesa, un savoir-faire, un aire que disten molt del què creiem aconseguir a casa i que trobem provincià i mancat de gust. A vegades volem tan lluny i amb la visita tan alçada, que sota nostre s'hi estén un llenç ple d'un paisatge gairebé verge, punyent i que se'ns escapa per la nostra set d'altures.

Carles Sindreu, que de tant en tant venia i vivia per aquí a la vora, és un nom que després d'anys de sobrevolar sobre seu sense ni ullar-lo, de cop algú que volava més baix, ha ensopegat amb el cim de la seva obra. Han republicat La Klaxon i el camí. Riu-te'n de les gregerías i de les homeomeries. Indefinible. Entre el joc humorístic, les anècdotes, la provocació, la poesia i gotes de bellesa, deixa anar coses com aquestes:

"Hi ha primaveres fracassades. Sembla que, sobre el coure de la tardor, s'hi hagi posat verdet."

o

"Al mig de la pineda clàssica sempre hi ha un pi bord que fa romanticisme"

o

"El festeig mostra el fons esportiu de cada u. Observeu la parella que fa esgrima dalt a la barana. Aquella altra, que marxa i s'atura un poc, per reprendre novament com els jugadors del camp de golf. Al fons del parc hem sobtat dos enamorats que feien una partida de rugby."


i

"La mustela era un gos blanc amb clapes roges. Recordo que era una perfecte mapa de Grècia i tenia el cul ple d'illes... "


(Quanta estona he necessitat, per decidir-me!)


Em meu avi m'ha explicat que el van fer fora a cops de rima (d'aquest poble, o del del costat, tots dos sota el cingle de Bertí i amb un nom molt fi, segons convingués) tot dient-li que agafés la tartana i fotés el camp amb la fulana. Vés a saber què els va dir.


A vegades, potser és tan sols qüestió d'anar Acontravent i atrevir-se de nou a publicar.

Haus am See

(l'avantatge de no fugir abans d'hora de les classes d'alemany... sempre hi ha descobertes interessants)

etern retorn

Han tornat Orió, la lluna plena de novembre i la fosca que embolcalla les tardes.

S'anuncien lents pressagis de tempesta.

El Quadern de l'Etern Retorn no dóna l'abast de tanta redundància. És feixuc sentir constantment el repicar de les passes del teu passat.

La utopia de fer una altra vida encercla el buit de la que no volem deixar. L'aixopluc inexistent sobre el qual muntàvem una teulada per protegir-nos dels embats de tot plegat, s’esfondra sota el pes de la pluja, que esclata amb força damunt un sostre ple d'esquerdes.

Un silenci dens i dur ens retorna a aquell atzucac.

conèixer l'avenir i l'afugir

Fa temps que no publiquem cap horòscop caspós perquè la nostra endevina va marxar de vacances amb el venedor de boles i encara és hora que torni. Ara s'ens ha aparegut una verbalitzadora però l'únic que fa és constatar amb una mala llet esfereïdora allò que el teu cervell vol evitar afirmar. Tot i així, de recursos no ens en falten i al llarg de la història de l'endevinació i la bonaventura, la cartomància, quiromància, piromància, nigromància, ornitomància, la pronosticació, dels augurs, els oracles, les profecies i averanys i altres falòrnies semblants, s'han tallat arbres i arbustos per dir coses com les que hem trobat les pàgines 140 i 141 llibre de Lluís Ripoll, Herbes i remeis casolans.

"PER CONÈIXER L'AVENIR Agafeu un exemplar complet de les obres de Virgili o d'Homer; segons que estigueu versat sobre el grec o el llatí. Penseu la xifra i el costat del llibre que vulgueu elegir. Després obriu el tom a l'atzar i, al vers que correspongui la xifra pensada constituirà la resposta a la vostra pregunta.

Aquells que no sàpiguen ni grec ni llatí (ens ho assegura Hermes Trimegist) han de dejunar pa i aigua tres dies seguits durant el pleniluni, i el tercer dia han de perfumar la cambra en què es troben amb perfums afrodisíacs. Hauran de passar la vetlla mastegant arrels de lliris blaus, tenint cura de no empassar-se-les. A dos quarts d'onze del vespre faran un bon sopar menjant particularment peix i carn forta. No podran veure ni vins ni licors.

Després caldrà que esperin fins a mitjanit i en aquell moment, puntualment s'hauran de ficar al llit. A la cambra, cal que hi entrin els raigs de lluna, i hauran d'apagar tots els llums i podeu estar ben segurs que mentre dormen tindran coneixement del que ha de succeir. Així ho diu l'autor. "

Textual. No ens hem inventat res, ja ens agradaria. A més, fa gràcia que ho asseguri Hermes Trismegist, un gran personatge per la filosofia del Renaixement (si més no, a nosaltres ens feia força gràcia, al costat del Ficcino, Pomponazzi i companyia...)

O sigui, que ja podeu estar aprenent grec o llatí perquè això de saber el futur no és gens fàcil i les mèdiums i aquestes coses cada cop són menys professionals i et fan fer la feina a tu. Quina barra, no? El millor són aquells consells inexistents que, un cop passats els fets catastròfics, t'acorralen amb un "Ja t'havia dit jo que..."

veritat

No, no tinc la veritat.
La VERITAT la regalen els poetes entre descripcions de fum i enyor.

(Uff, per fi arriba la tardor)